VIVIM LA TROBADA AMB L'ANNA MARIA JANER. MES JANERIÀ (IV)

FEM MEMÒRIA

JOC DE L'ANNA MARIA JANER

VIVIM LA TROBADA AMB L'ANNA MARIA JANER. MES JANERIÀ (III)

FEM MEMÒRIA

JOC DE L'ANNA MARIA JANER

VIVIM LA TROBADA AMB L'ANNA MARIA JANER. MES JANERIÀ (II)

FEM MEMÒRIA

JOC DE L'ANNA MARIA JANER

VIVIM LA TROBADA AMB L'ANNA MARIA JANER. MES JANERIÀ (I)

FEM MEMÒRIA

JOC DE L'ANNA MARIA JANER

Durant aquest Mes Janerià, cada dia trobareu una pregunta que haureu d'intentar resoldre entre tots. 

Coneixeu la vida de l'Anna Maria Janer?

VIVIM LA TROBADA AMB L'ANNA MARIA JANER

Tot i que ja han passat molts anys, l'Anna Maria Janer ens ha deixat un exemple de vida i també de com podem fer més feliços als altres. 

-DONEM GRÀCIES PER LA VIDA D'AMJ!-

 

Us convidem a escoltar aquesta cançó, “Celebra la vida” 

(fins al minut 1:26)

PARLEM UNA MICA: quins motius tinc jo per a celebrar la vida?

DIÀLEG

 

https://www.youtube.com/watch?v=kUucXP3AScg

Què podem aprendre després de veure el vídeo?

Aquest vídeo ens ensenya la importància de dialogar per arribar a una solució positiva, ja que, en cas contrari, hi hauria la possibilitat d’entrar en conflicte. Dialogar és una eina fonamental!!!

LA CORONA DE LLAUNA

 LA CORONA DE LLAUNA

«Hi havia una vegada un captaire que no posseïa res. Sobrevivia fent malabars. Portava una roba molt pobra i es cobria el cap amb un barret verd. Era pobre, però feliç. No desitjava res i sabem que, quan no es desitja cap cosa, s’és més feliç. Un dia, donant voltes pel carrer va veure que un noi portava una corona molt vella de llauna sobre el seu cap. El captaire es va quedar bocabadat i va pensar: Quin goig seria poder desprendre’m d’aquest barret verd i posar-me aquella corona de llauna!.

Havia nascut al seu cor un desig molt estrany i, amb això, ja no era feliç. Des d’aquell dia el captaire va deixar de gaudir com abans; ara somiava amb aquella corona de llauna, la ambicionava i això va fer que es tornés molt trist. 

Llavors se li va ocórrer una idea: tot el que havia recaptat amb els seus malabars a canvi de la corona. Així ho va fer i ho va aconseguir. Què maca que era! Ja podia ser feliç... però no, no va ser així. La veritat és que des de llavors, desitjava cada vegada més i allò que desitjava moltes vegades eren coses molt ximples, les coses més ximples que et puguis imaginar... Però, per fi, un dia va comprendre que la corona de llauna no era més que un caprici i per això va decidir tornar-li al noi. Quan ho va fer, llavors va tornar a sentir-se lliure i feliç, més encara que com ho havia sigut abans.».

Per pensar-hi:

Aquesta història ens diu que hem d´estar contents amb allò que tenim i treballar sense voler tenir moltes i moltes coses especials.