Un dia, en un jardí, hi havia una llavor tan petita que gairebé no es veia. Quan mirava al seu voltant i veia flors de colors i arbres alts, pensava:
—Jo no serveixo per a res, sóc massa petita.
Però un dia va caure una gota d’aigua sobre ella. Després, el sol la va escalfar. I a poc a poc, sense que ningú ho notés, aquella llavor va començar a créixer. Primer una tija, després unes fulles... fins que es va convertir en un arbre enorme que feia ombra i donava fruits.
La llavor va aprendre que, encara que sembli petita, cada acció té un valor. Un “bon dia”, un somriure o ajudar a un amic també són com petites llavors que poden fer créixer coses grans.
